Volem TV3 a Castelló i la resta del País Valencià, Govern del desgovern.
TV3 i el nostre Govern valencià.

Hola a tots i a totes. El proper dissabte 26 de febrer es farà una altra manifestació per TV3 a la Plaça de la Independència (La Farola), a les 19:00 hores. Espere que tota la gent que realment vol TV3 estiga ahí present.

Volia desfogar-me i dir en públic que ja n'hi ha prou, d'aquest Govern del desgovern. És una vergonya el que ens estan fent. Al TDT no hi ha canals de centre-dreta o centre-esquerra. Al TDT només hi ha canals d'extrema dreta. Es pot dir sense cap problema que són canals FRANQUISTES, i ens estan menjant el tarro. El que és més greu, és que estan llevant-nos la nostra identitat valenciano-catalana. Si ja hi havia poca televisió en català, ara ens lleven les millors (canal 33, 3/24...). El més greu és que els mateixos valencians voten al PP candidatura rere candidatura. He llegit per ahí que ho fan perquè el PSPV no ho fa bé ací. Que el PP ho està fent bé????????? Hi ha altres opcions, com ara Coalició Compromís pel País Valencià, EUPV, etc... Vos aconselle que mireu vídeos en Youtube de Mònica Oltra (Coalició Compromís pel País Valencià). Aquesta dona sí que està amb tots els valencians. Ha anat augmentant popularitat al nostre País Valencià, i fins i tot fora d'ell. No obstant això, les televisions espanyoles i Campsnal 9 no en fan publicitat, ja que li tenen por.
Deixeu eixa postura conservadorista de "más vale malo conocido que bueno por conocer", i proveu amb altres opcions pol·lítiques que potser siguen millors per al nostre País Valencià.
Jo ja n'estic fart de tant de Madrid, Madrid, i Madrid. Tots els diners van per a Madrid. I la resta d'Espanyols??? NO SOM MADRID! Volem TV3 a Castelló i la resta del País Valencià, Govern del desgovern.
TV3 i el nostre Govern valencià.

Hola a tots i a totes. El proper dissabte 26 de febrer es farà una altra manifestació per TV3 a la Plaça de la Independència (La Farola), a les 19:00 hores. Espere que tota la gent que realment vol TV3 estiga ahí present.

Volia desfogar-me i dir en públic que ja n'hi ha prou, d'aquest Govern del desgovern. És una vergonya el que ens estan fent. Al TDT no hi ha canals de centre-dreta o centre-esquerra. Al TDT només hi ha canals d'extrema dreta. Es pot dir sense cap problema que són canals FRANQUISTES, i ens estan menjant el tarro. El que és més greu, és que estan llevant-nos la nostra identitat valenciano-catalana. Si ja hi havia poca televisió en català, ara ens lleven les millors (canal 33, 3/24...). El més greu és que els mateixos valencians voten al PP candidatura rere candidatura. He llegit per ahí que ho fan perquè el PSPV no ho fa bé ací. Que el PP ho està fent bé????????? Hi ha altres opcions, com ara Coalició Compromís pel País Valencià, EUPV, etc... Vos aconselle que mireu vídeos en Youtube de Mònica Oltra (Coalició Compromís pel País Valencià). Aquesta dona sí que està amb tots els valencians. Ha anat augmentant popularitat al nostre País Valencià, i fins i tot fora d'ell. No obstant això, les televisions espanyoles i Campsnal 9 no en fan publicitat, ja que li tenen por.
Deixeu eixa postura conservadorista de "más vale malo conocido que bueno por conocer", i proveu amb altres opcions pol·lítiques que potser siguen millors per al nostre País Valencià.
Jo ja n'estic fart de tant de Madrid, Madrid, i Madrid. Tots els diners van per a Madrid. I la resta d'Espanyols??? NO SOM MADRID!

Twiducate és una ferramenta que utilitzen els mestres per crear reds socials per poder parlar amb els seus alumnes o entre els mestres.
Cada persona que és invitada a una rad obté una contrasenya, la qual utilitzarà sempre que vulga entrar per parlar amb els companys (mestres o alumnes).

Aquest és el nostre vídeo del Desert de les Palmes de Benicàssim. He de dir que a pesar de que és molt fàcil fer-lo, nosaltres el vam voler fer tan bé que ens vam complicar massa la vida. Resultat? No vam entregar el vídeo fins a desembre!!!
Bé, en primer lloc, el format del vídeo era .vob, en el qual entràven totes les escenes juntes, sense poder fer res per separar-les, a no ser que fora tallant el vídeo amb una ferramenta especial per a exe fi. El que vam usar va ser el VirtualDub.
El problema és que el format .vob no l'accepta (i la versió nova del VirtualDub amb aquest format té el problema de que no se sent la veu), per la qual cosa vam haver-lo de passar a .avi (a més de que el windows movie maker funciona, entre altres, amb eixe format). Ahí vam tindre un altre problema prou gran. Els programes que ens baixàvem tenien una marca d'aigua, per la qual cosa mentre es reproduia el vídeo eixia el nom del programa pel mig i parpadejant. A base de buscar i buscar vam trobar un altre programa (que no m'enrecorde quin va ser perquè ens en vam baixar tants...), amb el que vam poder convertir per fi el vídeo sense cap marca d'aigua molesta.
Una vegada va estar convertit, el vam tallar i el vam ficar al Windows Movie Maker per montar la pel·lícula, ja que era un programa que coneixia perquè l'havia usat abans de fer aquest vídeo (a més, a l'Institut vaig aprendre a usar-lo més correctament a l'assignatura d'Informàtica). He de dir que va costar també molt de crear perquè el Movie Maker de vegades es queda penjat i no funciona, de manera que has d'obrir altra volta el projecte i has d'esperar més de 10 minuts!!! El montatge del vídeo va ser costós també perquè el vam dividir en moltes escenes, doncs havíem de fer presentació del programa, presentació dels membres, i després preguntes i respostes a banda perquè havíem d'incloure entre pregunta i resposta la fotografia de la planta, i després de la resposta, un vídeo sobre eixa planta. Ja després de tant de temps montant el vídeo, vam afegir una cançó de Jamendo (cançons gratis que crea la gent i que les comparteixen amb altres persones). No obstant, aquesta cançó s'havia de modificar per a que la intensitat de to (volum) augmentara o baixara segons si parlàvem o si es veia la gravació de les plantes. Per a modificar aquesta cançó vam utilitzar Audacity, que també sabia utilitzar-la perquè també vaig aprendre a usar-la a l'aula d'Informàtica. No obstant això, va costar molt acabar-ho perquè s'havien de saber els minuts on s'havia de pujar i baixar el volum de la música, però bé, que va eixir millor del que volíem que isquera. Finalment el vam gravar a un cd i vam disenyar la portada de la caràtula.

He de dir que vam disfrutar com a xiquets fent la tasca.
Tot va començar amb un somni, un somni que volíem fer realitat, però hi havia moltes traves. La primera trava era el temps, que no en teníem i ens l'havíem de traure d'on fora. La segona trava era buscar informació sobre el Desert de les Palmes, de manera que vam anar a una de les Info Tourist que hi ha a Benicàssim. No vam trobar la informació específica que necessitàvem, així que vam anar a la casa de la cultura i ens van aconsellar uns llibres sobre les plantes del Desert de les Palmes (ens van deixar dos, un d'ells escrit per una persona de Benicàssim que treballa a l'ajuntament).
Aquests llibres sí que tenien la informació que necessitàvem.
La tercera trava va ser traure la càmera de l'UJI, que no sabíem si es podia fer, però ho vam fer d'amagat, corrent tots els riscos per poder fer realitat el nostre somni.
La quarta trava va ser la qüestió d'on fer el vídeo. Vam pujar a la muntanyeta que està davant del Bartolo (al costat del mirador que hi ha a la curva), i vam veure que la càmera "no tenia bateriaaaaaaaa"!!! Com no se'ns va ocòrrer abans que podia no tindre bateria??? la cosa és que jo no sé per què havia tingut el presentiment de que no tindria bateria!!! (Cinquena trava). Vam anar a l'UJI al dia següent i vam reservar altra càmera, cerciorant-nos que sí que tenia bateria.
La sisena trava va ser que no funcionava la memòria SD a la càmera, havíem de baixar a Benicàssim a comprar un mini cd. Vam pujar i "no funcionava"!!!!!!!!!!!!!! ahí ens vam ficar negres i a malhumorar-nos tots tres, però no passava res, el vídeo l'havíem de fer perquè era un projecte que teníem il·lusió de fer, no era un simple treball.
Vam veure a les instruccions que el cd que necessitava era un cd-r o cd-rw, però no un cd+r que és el que vam comprar (clar, com no tenim càmera no sabíem quin tipus de cd usava). Vam tornar a Benicàssim i vam comprar el cd-r.
Setena trava. No podíem fer moltes errades perquè el cd era cd-r, per la qual cosa no es podia gravar les vegades que vulgueres.
Vam tornar a pujar al Desert de les Palmes (després d'haver fet una prova per veure si funcionava, i sí que funcionava), i vam gravar el vídeo, que ens va costar tota una vesprada.
Finalment el vam gravar i el vam montar (també amb molts problemes).

Vam aprendre a colaborar, a pensar com sol·lucionar els problemes que se'ns anaven plantejant, a montar el vídeo sobretot, ja que ningú de nosaltres havia montat abans un vídeo tan elaborat (no només elaboració del montatge del vídeo, sinò la recerca d'informació per fer el vídeo, la música, anar al Desert de les Palmes, etc.), a utilitzar correctament una càmera ("correctament", perquè qui no sap utilitzar una càmera?), a fer un guió, a actuar com a presentador i concursants, a retindre informació sobre les plantes (molt interessant per als nostres coneixements "de la terra"), etc.

He de dir que no podríem haver fet aquest vídeo si no haguérem tingut eixa il·lusió que ens conduia a acabar-lo.
Ha sigut una experiència molt bonica i que espere fer amb els meus futurs alumnes per a que aprenguen a fer vídeos tal i com ho vam fer nosaltres.

Bé, Gliffy és una ferramenta prou útil per fer aquest tipus de representacions, ja que hi ha unes imatges i figures predeterminades que pots usar, a més de poder-ne pujar unes altres si així ho prefereixes. També et proporciona plantilles en les quals pots treballar.
A més, aquest programa online és molt fàcil d'usar, per la qual cosa es podria fer servir a l'aula amb els xiquets.

Bé, el que més use a la universitat, són sens dubte els apunts, ja que aquests són els que em permeten estudiar per als exàmens.
Internet és la segona ferramenta que use per als temes universitaris, ja que permet connectar-te a l'UJI i a més, hi ha coses interessants que poden servir per a la universitat.
Respecte a la família, bé, parle amb els meus pares sobre la universitat, però no em poden proporcionar massa informació sobre apunts ni res d'això.
La televisió l'utilitze per informar-me sobre les notícies del dia. S'usa menys que Internet.
La ràdio l'utilitze per a escoltar música, i si hi ha cap notícia, doncs també l'escolte.
Els amics, bé, els amics també influeixen.

En resum, el que més utilitze dins de la meva vida universitària són els apunts i Internet.

Fent aquesta tasca he comprés que realment obtenim i proporcionem més informació de la que pensàvem, i a més, m'he donat compte de que transmetem i ens transmeten informació per tot arreu. La veritat és que no me n'havia adonat fins ara, ja que no m'havia parat a pensar aixó abans.

La unitat didàctica que hem elaborat tracta sobre "El transcurs del temps en l'entorn de l'alumna o del alumne: familia i localitat" que va dirigida per al primer cicle de primaria.

El nostre grup el formem Miguel Barreda Marín, Mónica Fuster Ortells, Andrés Gomez Martín i Hugo Artero Portalés.

En primer lloc van pensar com voliem plantejar l'activitat i en quines ferramentes tegnológiques anavem a treballar. Així vam acordar treballar amb el Google Sites encara que en un principi anàvem a treballar amb un generador de plantilles de WQ. A més, vam elegir el google docs com a ferramenta per a ficar les qüestions que els xiquets havien de respondre a casa, per tal de que pogueren imprimir la pàgina si volien; i per redactar l'autorització que permetera als xiquets fer l'eixida programada en la tercera sessió.

Per poder realitzar la WebQuest, vam haver de buscar fotografies antigues. Vam utilitzar Flickr per a pujar-les, i Google Maps per a geolocalitzar-les (que seria l'exemple per a que els xiquets pogueren veure com a Internet no només es pot pujar informació, sinó que també es poden pujar altres coses, entre elles, les imatges).

També vam decidir fer ús de les càmeres digitals, per a que els xiquets feren les fotografies de l'actualitat, durant l'excursió realitzada en la tercera sessió. Això ho vam pensar per a que els xiquets no només aprengueren a usar l'ordinador, sinó que aprengueren altres tecnologies digitals.

A més, vam pensar a crear un blog per tal de que els alumnes pogueren escriure les descripcions i les qüestions en diferents entrades, per tal de que quan polsaren la fotografia de Google Maps, eixira l'entrada del blog. Així, el que aprenen els alumnes és que a Internet poden crear-se enllaços entre les pàgines, i que poden escriure el que volen, amb opció de que aquest blog puga ser vist per qualsevol persona i que puguen comentar-los.

En aquesta activitat hem recordat l'ús de les eines que durant aquest semestre hem utilitzat, i a més hem hagut d'investigar el funcionament del Google Sites, en el qual no haviem treballat abans. Per tant, podem dir que aquestes ferramentes necessàries per fer la WebQuest són noves per a nosaltres, i que hem aprés moltíssim, ja que el nostre coneixement partia de cero.

Així doncs, hem aprés a crear pestanyes en Google Sites; a crear enllaços, tant a les pàgines de la mateixa WQ com a altres d'Internet, com ara Google Docs, el nostre blog, Flickr, entre altres.

Hem aconseguit borrar les pàgines que ens van eixir malament, canviar plantilles, colors, etc.

I al marge dels suports informàtics, vam saber relacionar pràcticament totes les competències bàsiques amb l'activitat elaborada, la qual ens va costar molt pensar com podríem adaptar les noves tegnologies als primers cursos de primària.

En conclusió, ara ja sabem el que costa crear una activitat didàctica amb les noves tecnologies i la feina que representa per al mestre dur-la a la pràctica.

Entra aquí.
Es bastante interesante, sobretodo si quieres que los niños aprendan a través de Internet para usar las TIC.
También puedes optar por no usar las TIC, por ejemplo en las manualidades. (Segundo cuadro/arte/artesanía)

¿Puede una forma geométrica dar lugar a la misma pero en grande si se junta con otras formas geométricas iguales?

Entrad aquí.

Entra aquí.

Tots sabem que avuí en dia el món està digitalitzat, i a quasi ningú li falta un ordinador a casa.
Els xiquets per tant, creixen envoltats de les noves tecnologies, i els pareixen normals.
Seria extrany per a ells no tindre eixos ordinadors, o mòbils per comunicar-se...
És per això que els pareix molt avorrit estar a l'escola i no veure ordinadors, o veure'ls però no poder-los utilitzar, ja que a casa per fer deures sí que el poden utilitzar.

Això ha donat lloc a que les escoles pensaren en la utilitat d'eixa nova tecnologia en el procés d'ensenyança-aprenentatge. Així doncs, primer van començar a impartir l'assignatura d'informàtica, i en l'actualitat s'estan començant a usar les TIC dins de l'aula per a usar-les com a ajuda en les assignatures habituals.

Precisament d'això ens va parlar Fernando García Páez en la xarrada a la Casa de la Cultura de Benicàssim.
Ens va explicar la situació en la que es troba l'escola San Walabonso (Niebla) en el tema de les TIC.
Allà hi ha ordinadors en totes les aules, i els xiquets fan tot tipus de treballs en ells, entre altres coses, fer que aparegués el seu poble (Niebla) en Wikipedia, ja que abans no es trobava. Per a això van participar els alumnes de 6é, reunint informació que havien trobat per escriure-ho a la Wikipedia.
I si hi ha cap tipus de problema en la lectura perquè als xiquets no els agrada llegir?
Cap problema, van pensar. Si els gravem per penjar la seua veu en Internet segur que volen llegir. I en efecte, ens va contar que tots es pegaven per llegir i enregistrar la seua veu.
Però no només això. També ens va dir que les mestres d'anglés van fer una pàgina el dia de Halloween per als xiquets, i que les persones que van disfrutar més amb eixa idea van ser elles creant la pàgina. És a dir, que amb les TIC disfrutaven tots.
En aquesta escola pareix que li traguen bon partit als recursos de què disposen. Donen menjar als necessitats de Benin, fan balls musulmans ("El baile del vientre"), etc.

Aquesta conferència em va obrir els ulls, i em va fer veure realment la importància de les TIC en l'educació.
Esperem que això es vaja introduint a la resta d'escoles espanyoles, si més no, intentar introduir-les a les escoles de tot el món per tal d'actualitzar l'escola, que s'està quedant anticuada.

Pàgina d'actualitat andorrana ací.

S'ha enderrocat el pont d'Andorra que estan construint que connectarà la carretera amb els dos túnels que connecten amb les "Dues Valires". Resultat: S'han mort 5 treballadors portuguesos (allà hi ha moltíssims portuguesos que treballen sobretot al sector de la construcció).

El que més rar se'm fa és que aquest pont l'havia vist el dia 11 de Novembre, ja que vaig passar just per davant d'ell. En aquesta foto de baix no es veu més que un trosset menut del pont. Era espectacular!!!
La veritat és que no m'extranya que ocórreguen aquestes coses, ja que cada any que vaig a Andorra hi ha noves construccions super perilloses (els agrada fer-ho difícil), com construir les cases baix de muntanyes que tenen pedres a punt de caure, construir hotels a la punta d'una pedra gran que pareix que vaja a caure...

Bé, veig que el meu mono moyo ha fet furor i hi ha algú que també ha ficat animals. JAJAJA. (copions ¬¬)
Des que vaig ficar el mono han augmentat els lectors!!! Bé, supose que comencem bé =D
Voleu donar-li de menjar? Feu click sobre "more", agafeu el plàtan i doneu-li'l fent click on volgueu del quadre, ell anirà a pel plàtan.
Voleu que moyo vaja per les rames? apunteu a una rama i quan apareguen les fletxes roges feu click.
Si voleu jugar amb moyo feu click sobre ell. Espere que us agrade =D

Bé, després de ficar l'àlbum de Flickr com a widget, he decidit ficar-ho com a entrada perquè estic fart de que eixes fotos estiguen ocupant un lloc tan valuós en el meu blog.
En un principi pensava que copiar l'HTML del passe de diapositives era jugar brut, amb trampes, però me n'he adonat que no, que copiant l'HTML és com si les enviares des de Flickr, perquè en l'HTML està la "petjada" de Flickr, quan en un principi pensava que no. La paraula "enviar" em va embolicar molt, ja que pensava que realment s'havia d'enviar, per això pensava en algún botó en Flickr que "enviara" el meu àlbum al blog.

Subscriviu-vos a la llista "dubtes-p24-2009" de Twitter per resoldre futurs problemes entre tots els companys.

Per començar amb Google Reader ens hem d’enregistrar ací, un compte de Google (Gmail).
Una vegada ens hem registrat en Gmail, podem entrar en el Google Reader
Bé, una vegada hem entrat, podem subscriure’ns blogs dels nostres companys i d’altres persones (si coneixem l’adreça del seu blog), en la pestanya que hi ha a la part superior esquerra que diu “Añadir una suscripción”. Ací escrius la URL del feed que t’interessa (en aquest cas els blogs que vols incloure). Fas click en “añadir” i veuràs com t’apareix de seguida el blog que has afegit (Pots administrar-los on diu “Administrar suscripciones”, que es troba baix de tots els feeds que has afegit, per tal d’ordenar-te’ls).
Si t’interessen els blogs sobre un tema determinat i no en saps l’adreça, només cal que fiques les paraules clau en “Buscar por palabra clave”, dins de la pestanya “buscar”.
Una vegada has afegit els blogs que t’interessen, podràs veure les seues actualitzacions i allò que havia escrit abans el propietari del blog (les publicacions anteriors que havia fet), bé a través del Google Reader, bé accedint directament al blog.
Com llegir les actualitzacions i les entrades anteriors des de Google Reader? Bé, ho farem fent click sobre el blog que has afegit anteriorment. Al quadre que hi ha al centre, veuràs el que hi ha escrit al seu blog (també veuràs imatges, vídeos, etc.), sense necessitat d’accedir a ell.
Com llegir les actualitzacions i les entrades anteriors del blog anant directament a la plana web? Bé, ho farem fent click sobre el blog que has afegit anteriorment, i al quadre que he mencionat abans (on pots llegir el que fica al blog des de Google Reader), farem altre click sobre el cercle que conté dues fletxes, que es troba al costat dret del títol de les entrades publicades pel propietari del blog. Veuràs com se t’obri una altra pestanya que et dirigeix al blog.

Google Reader a més, ens ofereix altres possibilitats, com ara incloure Delicious, FriendFeed, Twitter, i en general, tots els feeds que vulgues, introduint la URL en la pestanya “Añadir una suscripción”.
A més, pots destacar les publicacions que has fet amb una opció que et dona Google Reader; valorar la publicació amb l’opció “me gusta”; compartir aquesta publicació amb altra o altres persones amb l’opció “compartir”; també pots compartir-la acompanyada d’una nota amb l’opció “compartir con una nota” (per a que amb qui la compartisques puga llegir la nota que has escrit. Per exemple, pots ficar per a què la vols compartir amb eixa persona); conèixer els elements que has compartit; pots enviar la publicació per correu electrònic; conservar-la com a no llegida; editar etiquetes; escriure les notes que vulgues amb l’opció “notas” (com per exemple, instruccions sobre el Google Reader, per a que quan vulgues usar-lo i no te’n recordes, pugues accedir a les teues notes per llegir-les); fer grups de feeds (en “examinar cosas”); veure els patrons de lectura, de subscripció, etc.; pots observar tots els elements que tens (dels feeds), els elements destacats, la suma dels elements dels feeds que es troben en la mateixa carpeta administradora de feeds (al costat de cada carpeta administradora et mostra la quantitat d’elements de tots els feeds), així com la quantitat d’elements de cada feed, etc.

Quins usos li podem donar a Twitter per a l'educació?
Entreu en aquesta pàgina per saber-ho.

Bé, al veure el vídeo i llegir comentaris de la tasca 8a he arribat a la conclusió de que els xiquets estan rodejats de noves tecnologies digitals, i com que les utilitzen en la seua vida quotidiana, volen usar-la a l'escola també (la troben a faltar).
Aquestes tecnologies (TIC) són molt útils en el procés d'educació-aprenentatge, i s'haurien d'anar poc a poc incloent a les aules, sobretot per a alcançar la competència digital, i en concret, el processador de textos, tal com s'especifica en el Decret 111/2007 de 20 de juliol, (Conselleria d'educació) sense arribar a substituir el boli i el paper. El problema és que hi ha pocs mestres que utilitzen les noves tecnologies digitals (en saben més els xiquets que ells), i per tant, hi ha pocs mestres que puguen usar les TIC a l'escola.
Qué caldria fer? doncs ensenyar als mestres a usar aquestes tecnologies per poder ensenyar-los als xiquets a usar-les. Això permetrà que puguen defendre's en aquestes tecnologies i que puguen adaptar-se correctament a les innovacions futures.
A més, d'aquesta manera, els futurs mestres usaran les TIC sense cap problema, ja que sabran usar-les des de menuts.
Bé, veig que el vídeo va més dirigit als mestres i al sistema educatiu en general, però més enfocat cap als futurs mestres, ja que també hem crescut envoltats de tecnologia digital i per tant, sabem utilitzar-la. A més, encara no tenim definida la nostra formació, per la qual cosa l'autor ens està volent dir indirectament que aprenguem a aplicar-les a l'educació per a que els alumnes puguen gaudir de les TIC i aprofitar els nostres coneixements.

Havent estudiat les diferents formes d'educació, i veient que ha hagut innovacions al llarg del temps en aquest àmbit (pissarres, guix, llibres, etc.), veig una conseqüència natural, encara que molt acertada, l'aplicació de les TIC a l'educació, ja que és un complement a aquesta, tal com ho són i van ser la resta de tecnologies d'antuvi.

Nosaltres com a futurs mestres tenim l'obligació d'aplicar les TIC a l'aula, ja que permetran que els xiquets aprenguen millor i d'una manera divertida, amena. Com que serem dels primers mestres que aplicaran les TIC a l'escola, no sols ho haurem d'ensenyar als xiquets, sinó també ajudar a altres mestres, ja que una escola funciona si tots els mestres ens ajudem, cooperem, no quan cadascú va per separat. Som una unitat, i hem de demostrar-ho.

Les TIC han tingut un boom molt gran en l'educació, ja que permeten aprendre més coses i de més qualitat.

Ver Mapa P24 en un mapa más grande

Bé, el procés que he seguit ha sigut el següent: Anar a google i entrar en la pestanya "maps".
He entrat amb el meu compte gmail (que pertany a Google), i he fet click sobre els meus mapes i en "introducció", fins que per fi m'ha eixit "crear un mapa nuevo". Després he ficat eixa espècie de globus blau a tots els llocs on havia fet la foto.
He entrat en la pestanya "enriquecido" dins del globus blau, però al ficar la pàgina d'on estava la foto a Flickr no apareixia, de mode que he pensat que era impossible que apareguera perquè una pàgina de Flicrk no és una pàgina d'una imatge, sinó d'un servei d'Internet, ja que la imatge que he fet té un format .jpg.
Així que he pensat: bé, ho faré amb el HTML. Agafaré el codi HTML de les fotos pujades a Flickr per a que continga la informació de "creative commons" (estava posada ja per un exercici anterior), que era la condició de l'exercici.
He entrat en cada globus blau, he apretat la pestanya HTML i he ficat el codi de les diferents fotografies (cadascuna en el globus blau que li correspon) . Baix he insertat l'enllaç en format HTML que et dirigeix a la informació d'eixe lloc (la qual havia buscat prèviament).
Una vegada fet això, ho he guardat i he anat a l'opció de "enlazar" que et dona google maps a la part superior dreta del mapa. He copiat el codi HTML i l'he insertat a una entrada nova del meu blog.

Bé, la veritat és que m'he cabrejat molt per a aconseguir COMENÇAR a crear el mapa, ja que entrava en "mis mapas" i m'eixia "más información", però no l'opció de "crear mapa nuevo". Finalment ho he aconseguit, i m'he ficat molt feliç, ja que tot açò d'Internet m'encanta, i què millor que aconseguir els teus objectius.
També he tingut un poc de dificultat en això de ficar l'enllaç de la foto en "enriquecido", però no es pot considerar dificultat, perquè quan me n'he adonat de que no es veia la foto, ho he rectificat fent-ho amb HTML.

He aprés moltes coses en aquesta pràctica, per no dir "tot", ja que mai havia ficat fotos al google maps i tampoc del google maps al meu blog.
Així doncs, he après que no pots ficar una pàgina web d'un servei d'emmagatzemament d'imatges com a "enriquecido", ja que no ix ninguna imatge perquè no té format .jpg.
També he après a fer les coses per mi mateix (no és que m'ajude molt la gent, però quan hi ha algun problema ho solc preguntar), sense que ningú m'ajude quan tinc algun problema (està bé que t'ajuden quan hi ha problemes, però de vegades va bé descobrir-ho per tu mateix per desenvolupar-te, per ser més autònom, perquè si ens ajuden ens fem malfainers i no aprenem res.)

Twitter és un servei de “microblogging” d’Internet, que et permet publicar informació i veure la de les altres persones. Aquesta informació es publica a través d’entrades formades per missatges de no més de 140 caràcters, que s’anomenen “tweets”.
Es poden publicar a través de l’ordinador, i a través d’sms entre altres formes.
En Twitter, pots seguir als usuaris que vulgues (“following”), per tal de veure aquella informació que t’interessa i la qual tenen publicada en els seus comptes. Al mateix temps, el que tu publiques pot ser interessant per a altres usuaris, i per tant, es converteixen en seguidors teus (“followers”).


TWITTER EN L’EDUCACIÓ

Twitter, en l’educació es fa servir per a que els mestres, els alumnes, i els pares dels alumnes es puguen comunicar (encara hi ha poques escoles que utilitzen twitter amb aquesta finalitat), ja que hi ha altres mitjans a més dels mails, blogs, etc.
Però no només entre alumnes i mestres. De fet, hi ha mestres que han usat Twitter (“profesores twitteros”) per publicar blogs i compartir recursos que es troben per la red (pàgines interessants, convocatòries, notícies, etc.), es parla d’educació, de TIC, i de tot el que els interessa, se solucionen problemes, etc.


EL QUE HE APRÉS FENT L’ACTIVITAT

Bé, fent l’activitat he aprés a fer-me un compte en Twitter, cosa que no sabia fer abans, i he aprés com seguir usuaris, com buscar-los, etc.
També he aprés a canviar el diseny de Twitter, i informant-me per Internet, he aprés a enviar tweets a persones (mitjançant la tecla @), tweets que pot llegir qualsevol persona (mitjançant la tecla #), missatges privats, què són els noms que apareixen en la part de la dreta (són els temes més llegits), etc.
Però no només he aprés el contingut del compte en Twitter, sinó que he aprés que Twitter és una ferramenta molt útil a l’hora de compartir informació interessant de la red amb qui vulgues i mitjançant un procediment molt fàcil (escrivint el link de la pàgina que vols publicar). A més, també permet veure els temes dels que més es parla a Twitter (es pot crear un tema sobre l’educació que interesse a molta gent, i per tant, entre tots, poder aportar coses noves a l’àmbit educatiu). Així doncs, aquesta ferramenta pot ser molt potent en l’àmbit de l’educació si se sap com utilitzar, ja que permet l’intercanvi d’informació entre els mestres, entre alumnes, i entre els pares dels alumnes, els quals intervenen en el procés d’educació-aprenentatge.

Bé, FriendFeed és una ferramenta molt útil que serveix per a agrupar moltes de les aplicacions o serveis que utilitzes en Internet, com ara Flickr, Fotolog, Twitter i algunes aplicacions més, per tal de que pugues accedir a elles a través d'una sola aplicació, FriendFeed. Açò el que permet és que la major part de la informació vaja a tu, i no tu a la informació, ja que només accedint a FriendFeed tens totes les aplicacions que t'interessen.
Però FriendFeed és més que un simple organitzador de serveis o aplicacions. Aquesta aplicació et permet conèixer moltes de les accions que fa la gent que t'envolta (amics, família, companys de treball...) en Internet, com ara veure fotografies que han penjat a Flickr, actualitzacions del Fotolog, etc. Ells, si tenen FriendFeed també podran veure tot allò que tu fas a Internet.
A més, també serveix per a compartir informació (imatges, videos, etc.) de manera gratuïta, ja que qualsevol persona pot agafar informació teua, i al mateix temps, tu pots agafar informació d'altres persones.

Ací vos deixe un vídeo on dona alguns consells sobre FriendFeed: